dimecres, 21 de març de 2007

Ruta per la Barcelona romana

Marc Octavi Natalis, centurió de la legió sisena, arriba al Pla de Barcelona, després d’una llarga lluita amb els càntabres i la idea d’instal·lar-s’hi, lluny del soroll i l’atapeïment de Roma, li va semblar bona.
Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 10 a.C. L'extensió de la colònia no superava les deu hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habituals de les fundacions romanes. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix est-oest ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix nord-sud, corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call.
En les ciutats romanes les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament com encara és possible veure a la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid.
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.

El fòrum de Barcino es trobava en la confluència dels dos carrers principals, on s'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Paradís).
Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C.

Ara, de totes les restes romanes conservades a Barcelona sens dubte les més impressionants són les muralles. La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada -que arriba als 9 m-, se'n dobla l'amplada -fins als 4 m- i s'hi afegeix un gran nombre de torres.